FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar espant (a algú). És un covard: no res l'espanta. L'espantes amb les teves amenaces. M'espanta només de pensar-hi. Agafar por. No t'espantis: no serà res. Encara no veu el més petit perill, ja s'espanta. això no mata ni espanta V. matar [...]
v tr 1 [causar espant] asustar, espantar, atemorizar. Els seus xiscles espantaren la canalla, sus chillidos asustaron a los niños. 2 abs espantar. Això sí que espanta!, ¡esto sí que espanta!3 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Espanta les mosques, espanta las moscas. v pron 4 asustarse, espantarse [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]